Mirades
Empordanesa, periodista, feminista
Demà farà cinc anys de la mort de Montserrat Minobis i Puntonet, que va ser la primera degana del Col·legi de Periodistes
Una operació programada que no va sortir bé va ser la causa de la inesperada mort de Montserrat Minobis demà farà cinc anys. Tenia 76 anys i una dilatada carrera periodística en el món de la ràdio. Va ser la primera dona degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004), directora de Catalunya Ràdio (2004-2005) fundadora i presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (1992-2001) i de la Xarxa Europea de Dones Periodistes. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i tres anys després va ser pregonera de Figueres. Al llarg de la seva carrera va destacar per la seva defensa de la professió, de les llibertats, i per la seva lluita per la igualtat de gènere. Això li va valdre molts homenatges, en vida i de manera pòstuma, com la Mosca del Col·legi o que Figueres li dediqués una plaça, que es va inaugurar l’any passat, emmarcada dins de la celebració del Dia de la Dona. L’Associació de Dones Periodistes, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Girona, mitjançant la càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català, atorguen la beca d’investigació en comunicació audiovisual que porta el seu nom, i en la qual col·laboren l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i l’Institut Català de les Dones.
Montserrat Minobis es va definir sempre com empordanesa i figuerenca, i va arribar al món de la ràdio amb la creació de Ràdio Popular de Figueres el desembre de 1961. Tenia dinou anys i allà va coincidir amb Carles Sánchez-Costa, Jaume Guillament, Just Manuel Casero, Mercè Gumbau i Jordi Negre. Depenien del Bisbat de Girona, i això els va donar marge per anar catalanitzant la programació. De la veu de Montserrat Minobis sorgia l’indicatiu de l’emissora: “Braços en creu damunt la pia fusta / Senyor empareu la closa i el sembrat/ Doneu el verd exacte al nostre prat/ mesureu la tramuntana justa / que ens eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”, de l’Oració al Crist de la Tramuntana, de Carles Fages de Climent. De fet el gran poeta, amb motiu d’un recital, la va batejar “fada de Figueres, recitadora de les velles bruixes llersenques”.
Montserrat Minobis va deixar Figueres el 1971 per estudiar filosofia i lletres i ciències de la comunicació. Va treballar a Radio España de Barcelona, on va tenir problemes per fer un informatiu en català, i a l’estructura de RNE, reclamada per Enric Frigola. Primer a Ràdio Peninsular i després a Ràdio 4. També va fer col·laboracions amb el canal català de TVE i amb l’Avui, Canigó, Hora Nova, Avenç i Oriflama. Va escriure tres llibres, un dedicat a l’abat Escarré; un altre, a Rigoberta Menchú, i un tercer, a la ràdio a Girona. Va militar a la UDC de Cañellas i Coll i Alentorn i va ser candidata a diputada per Girona el 1977. Després va ser fundadora de Nacionalistes d’Esquerra i va acabar anant a la llista d’Iniciativa en les municipals de Barcelona de 1995.
Va tenir el mal regust de boca d’haver de plegar de Catalunya Ràdio a petició de Joan Majó, director general de la Corporació. Li havien demanat la dimissió i se’n va assabentar per l’Avui. Ella va dir que no la volien ni la gent del govern ni els de l’oposició. I creia que li havia tocat pagar el fet de ser dona i feminista.
