Arxivada la segona causa contra Shakira per frau fiscal

Després que la fiscalia retirés l’acusació, i que l’Advocacia de l’Estat i la Generalitat tampoc l’hagin mantingut, la titular del jutjat d’instrucció número 2 d’Esplugues de Llobregat ha arxivat la segona causa oberta contra Shakira per un suposat frau fiscal comès l’any 2018. La cantant, contra la qual Hisenda manté encara una tercera investigació oberta per suposat frau el 2011, actualment pendent de resolució per l’Audiència Nacional, ja va reconèixer que va cometre frau fiscal (IRPF i Impost de Patrimoni) del 2012 al 2014 per valor d’uns 14,5 milions d’euros, i va acceptar una pena de tres anys de presó que no complirà i que va substituir per una multa de 432.000 euros. Shakira ja havia pagat tot l’import defraudat més interessos, 17,4 milions, i un 50% més de penalització, 7,3 més.

En la seva interlocutòria, la jutgessa sosté que no hi ha cap indici que Shakira hagués omès “de manera conscient i voluntària” informació i documentació amb transcendència tributària respecte les declaracions de l’IRPF i l’Impost de Patrimoni del 2018 al seu assessor fiscal. Segons la defensa de Shakira, “la justícia espanyola posa així fre a la campanya de desprestigi que pateix la cantant per part d’Hisenda”. I el seu advocat, Pau Molins, considera que l’arxivament judicial, sol·licitat per ell fa més de tres mesos, demostra que Shakira “mai” va tenir “comportament defraudatori”. La cantant està “totalment satisfeta” que per fi es reconegui que no va cometre cap frau penal, però la seva lluita contra l’Agència Tributària espanyola no s’acaba aquí”.

En la causa arxivada ara, la fiscalia acusava inicialment Shakira d’haver defraudat uns 5,8 milions d’euros de l’IRPF i l’Impost de Patrimoni del 2018, quan vivia a Esplugues amb el futbolista del Barça Gerard Piqué. L’Agència Tributària li reclamava 5,3 milions d’euros, més els interessos, i la Generalitat li reclamava 547.000 euros més els interessos. Segons la querella de la fiscalia, el 2018 Shakira vivia a Esplugues i estava obligada a pagar l’IRPF de tots els seus ingressos mundials, independentment d’on s’haguessin produït, i per tot el seu patrimoni, amb independència d’on s’hagués generat o estigués ubicat. Així, per tal de reduir el pagament d’impostos hauria fet servir un “entramat societari”, no va declarar alguns rendiments i es va deduir despeses improcedents.