Economia

Javier Peña,

director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

“Hem de fer un canvi de paradigma, i passar del «business administration» al «business imagination»”

“Des del disseny, podem asseure a una taula tots els agents d’un conflicte, iniciar un diàleg i arribar a algun acord”

El perfil
Doctor en ciències químiques, Javier Peña exerceix de director general d’Elisava d’ençà del 2016. Abans n’havia estat cap d’estudis del grau d’enginyeria de disseny industrial i codirector del màster en producció gràfica i packaging. Com a investigador, ha centrat la seva recerca en els nous materials funcionals i el vincle amb l’entorn. Va fundar el Materfad el 2008, i en va ser director científic fins al 2018. És autor de llibres i articles al voltant dels materials.
L’empresa emergent que desenvolupa un producte ha de tenir present l’experiència de l’usuari

La Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava, amb seu a Barcelona, aquest setembre obre a Madrid el primer màster en emprenedoria en indústries creatives. El seu director, Javier Peña, ens en parla.

Quan detecteu la necessitat d’aquesta nova oferta formativa?
Des de fa dos anys, amb l’Estudi Folch, vam començar a desenvolupar una estratègia conjunta per afrontar els reptes que ens estan marcant les indústries creatives. Vam crear un partenariat amb Folch per desenvolupar a Barcelona, a Palo Alto, un projecte d’emprenedoria en l’àmbit de les indústries creatives. Vam licitar a la convocatòria de l’Ajuntament, i ara això segueix el seu recorregut. Vam veure que a Madrid també hi havia la possibilitat de fer la implantació d’un model pedagògic que tenim molt clar. Un cop s’hagi validat el projecte, l’escalarem tant a Espanya com a Amèrica. En aquest sentit, Miami podria ser un indret interessant. Des de les escoles de negoci des de fa temps s’implementa el design thinking, que ha servit per introduir processos creatius dins dels models de gestió a l’empresa, amb molt d’èxit.
Què aporta el disseny?
És posar l’usuari al centre de tot, i avui en dia l’usuari és el nostre planeta, i hem de treballar perquè el planeta esdevingui un planeta millor. Hem de passar del business administration al business imagination, fer un canvi de paradigma, amb el benentès que tot projecte ha de tenir una rendibilitat. El model convencional s’ha fonamentat només en el resultat final.
Quin seria el ventall de les indústries creatives?
Tot el món de la creació artística, des del sector audiovisual o l’animació a les arts escèniques, fins a tot el món de la creació artística. Avui en dia, poden tenir molt impacte en el desenvolupament de plans urbans o el del concepte del care a la ciutat, on ens hem de cuidar, on ens hem de cuidar els ciutadans tot tenint en compte com ens relacionem amb l’espai exterior, l’espai interior i totes les institucions. Aquesta indústria creativa té capacitat de tenir aquesta interacció directa entre l’usuari final, el territori i totes les institucions que fan possible que això sigui una realitat. Haurem d’anar en una direcció en què tot tingui un concepte preventiu molt clar, centrar-nos en les causes i no només la idea de treballar només l’efecte.
El disseny també com a eina de compromís...
El disseny és la intenció de millorar el nostre planeta, fer les coses bé perquè tothom pugui viure una mica millor. A més, el disseny té la capacitat de prefigurar futurs i, més important, d’esdevenir el nexe de connexió per poder generar un diàleg entre diferents parts que, en un principi, poden estar enfrontades. Per exemple, cal tenir una consciència clara que molts conflictes armats que hi ha al món venen en part per les terres rares o el liti, necessaris per a la mobilitat elèctrica, els fosfats al Marroc, etc. Des del disseny, podem asseure a una taula tots els agents diferents i iniciar un diàleg obert amb capacitat d’arribar a uns resultats d’impacte positiu.
A Elisava sempre heu tingut una visió integradora.
Sí, potser som l’única facultat que preveu tot el procés de disseny de manera integral, perquè tenim dues titulacions: d’una banda, enginyeria en disseny industrial, una àrea tecnològica, i, d’una altra banda, disseny, dins la branca d’arts i humanitats, i si ens pregunten què és més important, que una cadira no faci mal quan t’hi asseus o que sigui maca, la funció o la forma? Que una cadira sigui còmoda és un valor intrínsec, però jo quan vaig a una botiga veuré 25 cadires, i en triaré una per un seguit de valors, intangibles, que el dissenyador ha hagut de saber implementar perquè el destinatari final sigui feliç. Això és el disseny.
Us esteu obrint a nous camps?
Ens volem introduir en el food design. Si busques què és això a Google, et surt que és menjar en quantitats moderades, amb una estètica determinada. Nosaltres, en canvi, l’entenem com la manera de fer determinats cultius a l’Àfrica, o a Catalunya, tot entenent els impactes des del punt de vista de l’aigua, de la terra, la contaminació... i poder transformar-los perquè hi hagi un producte al lineal del supermercat que l’usuari pugui comprar per uns valors de sostenibilitat, però que quan s’ho mengi li agradi, perquè si no és així això no funcionarà. El disseny ha de tenir una intervenció des del sector primari fins al final, tot incidint en el malbaratament d’aliments, els residus, el packaging.
També teniu una perspectiva pròpia en la inversió financera.
Sí, tenim una estratègia pròpia en l’àmbit dels fons d’inversió, els venture builders, les incubadores. Volem fer entendre que l’empresa emergent que desenvolupa un producte ha tenir molt en compte l’experiència d’usuari, sigui d’una persona o el planeta mateix, des d’un bon començament, perquè és tan important com que els números surtin bé. A més, els números sortiran bé si la usabilitat és l’adequada. Aquesta visió, les empreses emergents l’han de tenir des del començament i no només en l’etapa final. Estem fent formació en aquesta direcció.
Teniu una incubadora pròpia.
Està operativa des de fa cinc anys, i ara estem incubant cinc projectes. Un és Unifit, una app que té per objectiu generar un campus interuniversitari virtual. Un altre cas és Atom, que ha concebut un generador elèctric de combustible a través de l’emmagatzematge d’hidrogen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.